dilluns, de setembre 18, 2006

Mario ha perdut la seua companya

Hola,

us recomane i molt la lectura d'aquesta entrevista que li han fet a Mario Benedetti a El País Semanal. Com tot el que és relacionat amb aquest poeta i la seua obra, m'ha enganxat.

I m'ha fet pensar, perquè sembla que ha perdut la seua parella de sempre, Luz, després de seixanta anys junts. Seixanta!! No vull ni pensar què pot significar això.

En fi, d'aquestes coses que et poses a llegir-les i perds la noció del temps. Ara són vora les dues de la matinada. Serà millor que tanque aquest cap de setmana tan intens, i me'n vaja a dormir.

Bona nit, personetes,
Hèctor

divendres, de setembre 15, 2006

Vidas grises, vidas de irisadas...

Ayer pude ver una vida gris
de una persona vestida de gris,
en un zulo gris.

Ayer pude ver y sentir
una persona prisonera
de su propia vida.

Ayer vi una persona en una pecera,
absorta, iluminada por una pantalla de televisión.
Ausente, ida, como queriendo volar fuera de allí.

Los ojos irritados,
la piel blanca,
la postura corvada.

Ayer vi un hombre respirando humo,
iluminado por tubos fluorescentes
bajo tierra, en aislamiento.

Ayer al pagar el ticket del aparcamieto
pense:
-pero qué afortunada soy !
y qué diferentes son las vidas grises de las vidas irisadas.

Y salí rápido de allí,
con la ventanilla bajada,
con el sol en la cara,
la música alta, la sonrisa en la cara...

Corina

dimecres, de setembre 13, 2006

Setembre i el fado

La càmera connectada després d'un estiu tan intens com complicat, i per no molestar els veins - que sí, que de vegades sí que els tinc en compte - m'he posat els auriculars. Sona Joana Amendoeira i de cop i volta, me n'adone que ja és setembre.

De vegades hi pense. És venir setembre i Portugal em ve al cap. No és el que he viscut o compartit allà, que ja forma part de la meua vida. És Portugal en si mateix. M'hi enyore.

És sentir les seues músiques, i comence a olorar el seu café. Uma bica por favor. M'hi imagine passejant pels carrers de Porto, vorejant o Douro, amb les barques de càrrega varades.

O assegut a les places d'Aveiro, on la llum era tan blanca que em semblava estar a una illa grega. On vaig escoltar Joana per primera vegada.

M'agrada veure't per la càmera, encara que m'augmenta les ganes de veure't, d'olorar-te, de somriure't i de.. per què no? assaborir-te i gaudir-te tant com en sóc capaç.

Fas i desfàs. Llegeixes els escrits de la meua gent. I la meua gent et llegeix a tu. Gelat de xocolata de totes les marques que hi ha al mercat.

Al Castelho de São Jorge, mirant com comença lentament la tardor. Les sopes, delicioses i que confortaven molt més que no l'estòmac. El bacalhau à bràs que es desfeia a la boca entre les converses sorolloses dels lisboetes.

El fado, ara, no em genera saudade. Supose que el temps m'ha portat alguna cosa més que deutes i canes, i em produeix serenitat saber que un dia qualsevol, ens podem permetre el luxe de dormir junts. Pel plaer de saber-nos just a la vora.

Lisboa. Porto. Aveiro.

Illeta dels Banyets.

Parlem i parlem. Com qui no vol la cosa. Poc a poc. Vi dolç amb patés. Mentre caminem, mentre mirem de resoldre el dia a dia.

Mentre riguem i cuinem els dos alhora. Soja. Fenoll. Peix. Poma.

Et mire per la càmera.

I ves per on, tu m'estaves mirant mentre t'escrivia això.

dimarts, de setembre 12, 2006

Compartiendo

Con-tigo un paseo por la playa...entre lusco y fusco,
partiendo la serenidad, el llenar los ojos de mar,
con-tigo largas noches de charlas,
partiendo los sueños, tejiendo brocados en terciopelo,
con-tigo llenando espacios irreales,
partiendo la seguridad de enredarme en tu cuerpo,
con-tigo las ganas de abrazos,
partiendo momentos mágicos de baile sin música,
con-tigo perderse en la noche,
partiendo el humo de un cigarro, las uñas mordidas,
con-tigo la risa contagiada,
partiendo las ganas de llenar el alma de perpetuas sonrisas,
con-tigo los viajes soñados, los realizados,
partiendo los caminos encontrados, las rutas trazadas,
con-tigo la lluvia de otoño,
partiendo las suaves caricias, el brillo del deseo, la ternura de besos,
con-tigo las horas de vuelo,
partiendo la larga espera del ansíado regreso.


Compartiendo, sólo porque te quiero.

divendres, de setembre 08, 2006

Parlant clar

Hola!

Doncs no res, una setmana més, una setmana menys :) ja m'enteneu els qui feu vida amb mi d'una o altra forma. L'angoixa que creix, però també l'alegria.

Després d'haver gaudit -i molt, tot i que sense connotacions lúbriques - d'un dinar i posterior cafenet/copeta amb un amic de l'època de la universitat, ara he pujat a l'estudi a veure els correus, i m'he posat a repassar els blocs dels amics i coneguts.

Fa una llum fantàstica, a veure si m'eixen bé les coses i puc gaudir d'això fins l'estiu vinent, ni que siga.

Sabeu? m'ha fet gràcia que blocs tan diferents com l'anarres i el diari vermell parlen de relacions pares-fills. Òbviament, des d'enfocaments diametralment diferents. Potser els dos de forma tangencial, sí, però m'han fet pensar.

Al matí he llegit l'anarres i el seu Mama qui són els reis mags. Divertidíssim. I m'ha fet pensar en un escrit que vaig fer fa temps sobre el google i l'empremta que deixem a l'hiperespai.

Ara, mentre el sol deixava de calfar, jo vaig agafant temperatura corporal. Entre altres coses, pensant en besades intenses, en escales, i en les coses que veig al diari vermell. Ara per exemple, sobre el sexe i els pares.

Amb sinceritat, tinc els meus dubtes de si tindria aquesta classe de converses amb els meus pares. I no perquè no tinga una relació molt fantàstica i oberta amb ells. Sinó perquè tinc la meua vida privada. I igual que no els conte coses meues d'altres temes, no veig necessitat de contar-los les meues pràctiques sexuals.

Però sí, m'ha fet pensar l'escrit. Si mai tinc fills, com em comunicaré amb ells sobre aquests temes? En fi, plegue, perquè ara em toca preparar un sopar i encara no he comprat res. El dia que jo siga previssor, no seré jo!!

Besadetes, i bon cap de setmana, personetes :)