Mind the gap

Warwick Avenue, Paddington, Bayswater.. la teua mirada mentre m'allunyava de tu. Notting Hill Gate, High Street Kensington, Gloucester Road.. i no puc evitar pensar en tot el que hem compartit.

I sé que t'has desviat del teu camí només per regalar-me la teua imatge a l'andana de l'estació de metro. Maleït bonding. Sweetest goodbye a la meua pda, i la consciència de què el destí et regala sorpreses com aquesta per mantenir la teua addicció a la vida que batega.

South Kensington, Sloane Square, Victoria. Mentre cerque el bitllet del Gatwick Express, la ciutat ja de bon matí, plena de múscul, pulsant de nervi, em mira insolent. Sé què et trobaré a faltar, i només hem pogut compartir uns dies. Suficients per saber, insuficients per sentir com voldríem, veritat?

Regular Café Latte to take away, please. Ja em compraré el double chocolate muffin quan tornaré, vaig pensar. Les ciutats dormitoris passen al meu davant. Els magatzems per abocar-hi records, andròmines, passions i secrets. La brutícia que no aconsegueix soterrar la vida. El cel gris, la meua mirada humida. La passió continguda.

Al mes, vam obrir una finestra al nostre planeta sense saber ben bé per a què. Tres mesos després d'alçar la persiana, ni tan sols importa la raó original de cadascú per acceptar el repte. Pel que fa a mi, vaig triar.

I en sóc conscient de què no anant pel meu muffin també t'he perdut a tu. Sempre ens quedarà compartir un altre café a Ottomezzo, un esmorzar a Daniela's Lounge.

Però mai no oblidaré quan de sobte, i sense adonar-me'n, vaig veure que ens miràvem als ulls, i ai!, l'al·licient de dimecres vinent la tornaré a veure. El nostre moment, servit de forma regular, i les mirades còmplices a l'oficina. The Atlas, un cop més. Creo que he visto una luz al otro lado del río, de fons. Descobrir que estaves viu. Molt viu.

I la nostra relació que creixia i ens desbordava. I els passejos, aquests moments deliciosos que mai no van poder ser una cosa rapideta, i el saber que cercàvem les aglomeracions per a tenir l'excusa d'agafar-nos de la mà. Ai xiqueta..

Fa una mica de vertígen, tot plegat, si mirem el que ací hem compartit. Fa goig, pensar que encara és incipient. Il·lusió pel bon temps que s'acosta i ens xopa els llavis i la pell, de sol, de sabor a sal i a algues. Emoció per les noves persones. Ganes de vida.

Mind the gap... mind the gap... mind the gap.. sonant pel altaveus..

Estimat embolics, feliç tercer anniversari. Aquest és el meu regal,
Hèctor