Saps?
Recorde que, quan et vaig veure per primera vegada, no m'acabares d'agradar. A tu et passà el mateix, i mil vegades ho hem parlat, i se'ns ha escapat un somriure.
Un somriure de i la de coses que ens hauríem perdut, veritat? Un somriure que sempre ha anat seguit d'una abraçada. Sempre. Fel·licitat en estat pur, cada vegada que hem compartim això.
Quan erem xiquets, un arc era cosa de pelis de vaquers, de princeses i Robin Hoods. Els sentiments? Tajunto o no tajunto. Els sabors que enteníem? dolç i salat. I ens emocionàvem amb qualsevol truc de màgia. I poc més ens calia per tal d'anar per la vida.
Al cap de quatre anys, sé què junts hem gaudit molt. I hem descobert junts sentiments i hobbies que ni sabíem que els teníem. I ens hem rigut, i ens hem divertit, avorrit, il·lusionat. Hem compartit passió per moltes coses. També hem patit, i molt.
Però saps? estic molt orgullós de tot el que hem fet junts. Ens mantenim intacta la confiança. Ens tenim molt de respecte. Ens admirem. I mai no hem deixat d'estimar-nos. I això ha estat, és i serà una bona base per al que vulguem. I m'importa poc què pense l'altra gent. Ja ens entenem tu i jo, no cal més.
Ara ja som més adults. De vegades massa i tot. I ja sabem que un arc ;) pot ser més coses. Que els personatges de contes estan bé, però que les persones de veritat són molt més interessants. Uff.. sí. De sentiments podríem escriure un tractat. De sabors? encara inventarem de nous, cuinant junts. Per molts anys.
Pel que fa als trucs? ara ja veiem el que hi ha darrere, però saps? no pense perdre la capacitat d'emocionar-me quan ens mirem com tu i jo sabem. La màgia la sentim i la sentirem sempre.
Perquè ningú no ha dit que la vida siga senzilla, estimada meua. I ningú no ha dit que la vulguem senzilla. Però jo amb tu vaig aprendre a ser més Hèctor que ho era abans, i m'ajudares a crèixer com a persona. I mai ho oblidaré.
La vida ens durà per on ens haja de dur. I ens alegrarem, amb sinceritat, de què ens vaja bé. Siga amb qui siga. I bé, tu ja ho saps, el que pense.
Que no sé com. Que no sé quan. Que no sé on. Però que la vida ens espera per a compartir moltes coses junts. Si això és una intuïció, un somni amb els ulls oberts o un desig, no ho sé. Però m'agrada mantenir aquesta idea.
Saps Uki? abans de conèixer-te, jo sabia que una persona m'estava cuidant des del cel. Ara ja sé que una ho fa des de la terra.
T'estime, Uki. I t'acabe de traure la llengua.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada