Per molts anys

De nou ho he tornat a fer. Sóc un desastre per a les dates, i un any més, has estat tu qui m'ha recordat que hui fas anys. Com l'any passat, t'ho dic. L'any vinent et fel·licitaré. Però bé, com que tu tampoc no recordes el meu, i de fet sabem que tampoc no és important, cap problema, no?

Casualitats de la vida, ahir estava parlant de tu amb una persona. Ho faig sovint, quan em pregunten pels meus amics, pels meus exemples, o pels meus punts de referència a la vida.

I és que d'acord, no és elegant ni just classificar la gent que t'envolta i t'estima. Però què vols que et diga, des de fa molt de temps, tinc especial predilecció per tu. I sempre t'he sabut al meu costat, en els moments alegres i els tristos.

Des de l'època de la militància, de la passió per arreglar el món, ens ha passat de tot, a tu i a mi. I hem compartit projectes, il·lusions, iniciatives, patiments i moltes xicotetes alegries.

Però mai no ens hem avorrit junts. Te n'adones d'això?

I ho sap qualsevol dels qui m'ha acompanyat a la vida. Que quan dic que dine o em faig un café amb tu, el rellotge se m'atura. I un café amb tu acostuma a terminar quasi a punt de l'hora de sopar. No tenim remei. Però no els canviaria per res del món.

Potser mai no t'ho he dit directament. Però ets un dels punts de referència més importants a la meua vida. Sempre inquieta. Sempre animant-me i donant-me consells, fins i tot quan no són agradables de dir. Sempre parint idees. Sempre parlant dels teus. Sempre amb els ulls oberts, vius, divertits i apassionats per qualsevol nou projecte. Amb la teua habilitat innata per ficar-te en embolics. Jo et vull així.

I saps? sempre has fet tot això combinant-ho amb una família que fa goig. Cada vegada que passe un moment de dubte, cada vegada que no em veig amb forces de ser com sóc sense renunciar a una vida que enyore, de compartir, de parella, de xiquets, de família en definitiva, pense en tu, en el teu home, i en els teus xiquets.

I és aleshores que em dic a mi mateix.. si ella pot, és que és possible.

Saps? sempre serà així. Quan em pregunten pels meus amics, el teu nom em vindrà sempre a la boca. I sempre, sempre, vindrà acompanyat per un somriure. Com el que tinc ara.

És un plaer tenir-te per la meua vida. Saber-te amiga meua, un honor.

Benvolguda i estimadíssima Corina, per molts anys.

El teu amic, Hèctor