Parlant clar

Hola!

Doncs no res, una setmana més, una setmana menys :) ja m'enteneu els qui feu vida amb mi d'una o altra forma. L'angoixa que creix, però també l'alegria.

Després d'haver gaudit -i molt, tot i que sense connotacions lúbriques - d'un dinar i posterior cafenet/copeta amb un amic de l'època de la universitat, ara he pujat a l'estudi a veure els correus, i m'he posat a repassar els blocs dels amics i coneguts.

Fa una llum fantàstica, a veure si m'eixen bé les coses i puc gaudir d'això fins l'estiu vinent, ni que siga.

Sabeu? m'ha fet gràcia que blocs tan diferents com l'anarres i el diari vermell parlen de relacions pares-fills. Òbviament, des d'enfocaments diametralment diferents. Potser els dos de forma tangencial, sí, però m'han fet pensar.

Al matí he llegit l'anarres i el seu Mama qui són els reis mags. Divertidíssim. I m'ha fet pensar en un escrit que vaig fer fa temps sobre el google i l'empremta que deixem a l'hiperespai.

Ara, mentre el sol deixava de calfar, jo vaig agafant temperatura corporal. Entre altres coses, pensant en besades intenses, en escales, i en les coses que veig al diari vermell. Ara per exemple, sobre el sexe i els pares.

Amb sinceritat, tinc els meus dubtes de si tindria aquesta classe de converses amb els meus pares. I no perquè no tinga una relació molt fantàstica i oberta amb ells. Sinó perquè tinc la meua vida privada. I igual que no els conte coses meues d'altres temes, no veig necessitat de contar-los les meues pràctiques sexuals.

Però sí, m'ha fet pensar l'escrit. Si mai tinc fills, com em comunicaré amb ells sobre aquests temes? En fi, plegue, perquè ara em toca preparar un sopar i encara no he comprat res. El dia que jo siga previssor, no seré jo!!

Besadetes, i bon cap de setmana, personetes :)