No deixe de pensar en què m'agrada veure't per ma casa. Fent la teua i sense preocupar-te per què en pensaré.
Ahir et vaig sentir inquieta, intranquil.la amb les coses que t'envolten, fent-me confident del teu present. Afegint una dimensió més a la meua visió sobre tu.
I per sobre de totes les inconveniències, saps? et veig a tu. Tu potser no ho saps, però deixes una empremta suau al teu darrere.
No deixe de pensar en què m'agrada veure't per ma casa. I veure la teua cara adormida al meu costat, quan el matí ens troba junts, tranquils, al mateix llit.
A sobre dels llençols. Sota el mateix cel. En una vida que no acabem d'entendre, però que compartim de tant en tant.
Sí, en tot això pensava mentre et mirava adormida. Al meu llit. Ara has obert un ull, i m'has dedicat un somriure.
Potser encara estaves somiant. Però has il.luminat el dia. Tu potser no ho saps, però deixes una empremta suau al teu darrere..
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada