Alquímia

'Now, here, you see, it takes all the running you can do, to keep in the same place. If you want to get somewhere else, you must run at least twice as fast as that!'

Through the Looking-Glass, and What Alice Found There
Lewis Carroll

Supose que aquestes paraules m'han marcat molt de temps. I de manera intuïtiva sempre acabava pensant que si mai et quedaves quiet, tot el meu univers cauria a terra de la mateixa forma que caurien els planetes sense força gravitatòria.

Aquest matí que hauria d'estar treballant enlloc d'estar escrivint, em recorde de xiquet. Assegut nu a la banyera de casa dels meus pares, l'omplia d'aigua una mica i obria el tap, fascinat amb la visió del remolí que es formava. De vegades intentava esborronar-ho tot amb les mans, per veure què passava.

I de la mateixa forma en què les masses humanes sempre acaben aplaudint de forma síncrona i sense necessitat de direcció, l'aigua tornava a l'espiral. Jo acabava fet una pansa i tremolós de tanta aigua. Però per entendre la vida, crec jo, s'ha de saber veure, mirar, i observar.

He passat temps fent que passaren coses. Agenda social plena, viatges, més viatges, més i més gent que passa per la teua vida. Com qui llança llenya al foc sense descans perquè l'angoixa la foscor. Fins que un bon dia, optes per deixar opció a què la incertesa entre a la teua vida en totes les formes possibles.

I sabeu? Hi ha molta bellesa en això que en diguem caos perquè senzillament no el podem entendre ni control·lar. I d'acord, de vegades fa por, t'endinses a la mar i t'aventures. I no hi ha més camí que el que marca la nostra barca quan va fent via.

Però com al ball de les cintes, puc sentir que la meua vida va entrellaçant-se de forma tant inexplicable a l'inici, com suau, bonica i complexa ara que es va veient el dibuix.

I trene la meua vida amb la d'altres amb la mateixa emoció de qui cuina un plat per primera vegada. Amb curiositat per fer-ho bé. Amb paciència i sense presses. Estimant el que fas.

Amb la il·lusió de compartir el que hauràs aprés.