Eppur si muove

Porte més d'un mes de professor ja, i mireu, vaig fent. Sense especial passió, però vaig fent. I demà, un terç del curs, ja.

I la veritat és que ensenyar te una part que m'agrada. Com em digué la meua amiga, passaràs de copsar el món, d'abstraure, sintetitzar, analitzar, a tot el contrari. I tenia raó. Perquè ara faig el contrari, i em busque mil maneres per a poder transmetre els meus alumnes tot el que tinc al cap.

Esborrar la pissarra una i mil vegades. Tacar-me de guix. Esternudar. Esborranyar. Explicar. Atraure l'atenció dels alumnes. Fer que estiguen motivats, que no sempre és fàcil.

Deixar els problemes personals a fora de l'aula. Demanar per enèsima vegada que baixen el to dels mòbils. O gaudir-ne quan la tonadeta és divertida.

Passar de no distingir-los i demanar-los el nom, a saber una mica de la vida de cadascun i cadascuna. Entendre com entenen per adaptar-los les explicacions. Més guix. Més esternuts. Roba tacada. Mans rentades al bany. Café de bon matí, sol, i a l'hora del descans, amb ells. L'agradable sensació de terminar les classes poc abans de l'hora de dinar.

Anar i tornar. Al fons de la classe, i de nou a la pissarra. Explicar. Repetir. Un cop més. Canó de projecció, i els de darrere que es fan xinesos de tant de tancar una mica els ulls per a veure bé. Repetir les nocions a diari. Veure que no és fàcil que quallen.

Veure badalls i cares de dilluns. Veure ments que ja es creuen en dissabte. Veure interés de tant en tant. Veure'ls com s'engresquen. Veure com pregunten amb la cara i amb la veu. Fer callar els que no paren de parlar. Fer parlar els que no paren de callar. Veure quan prenen nota i quan no. Veure com les prenen. Veure com se'n van i tornen de les entrevistes de treball. Animar-los.

Veure com quasi sense adonar-se'n, aprenen.

Salut, personetes, i feliç mig any d'embolics.

P.D. I tot i això, el cap em recorda el Galilei. Eppur si muove. El cap em bull i necessite un projecte gran. Nou de trinca. Per analitzar-ho. Per sentir de bell nou el plaer de crear bellesa en forma de solucions. Per notar el vent a la cara, i el vertígen de saber que no saps com t'ho faràs, però que podràs amb el desafiament.