Avui

"Em plau la gent que dubta i abans de tot consulta el seu cor indecís, m´agraden els que diuen, els qui es contradiuen, molt sovint d´improvís, em plau la gent que oscil.la, que constantment vacil.la, que no s´instal.la enlloc, confusa pel que passa i en part pensa que és massa i en part pensa que és poc.
M´agrada el qui no gosa apropiar-se cap cosa i menys els seus semblants, em plau la gent prou destra per ser una finestra per als ulls dels infants, aquells que vitalici, daltònics de judici, ignoren els colors, la gent que sovint calla, que no exhibeix batalla i mai no rebrà honors.
Em plau qui es balanceja com aquell que passeja l´estiu per dijous sant, els qui es fan rebotre i voldrien fotre el camp de tant en tant.
Sisplau, que algú els expliqui que per, molt que supliquis, la vida fa el que vol, sisplau que algú els somrigui i amablement els digui: gràcies per ser com sou, així, tan fraternals, així, tan poc com cal, gràcies per ser com sou."

Aquest escrit el vaig trobar fa uns dies per la meva cambra, sempre embolicada de papers, llibres i un munt de coses que costa de desempallegar-se perqué et porten bons records del passat. Un escrit per persones "inquietes", per aixó, després d´haver llegit els darrers embolics, vaig pensar que no seria mala idea "colocar-lo" en aquest raconet.
Ahir a la nit vaig ensopegar i em van fer caure, vaig tindre decepció de l´ànima...però no existeix un dia més bonic que el d´avui. El d´ahir podria haver sigut un dia bonic però no puc continuar endavant mirant constantment cap endarrera, puc còrrer el risc de no veure les cares dels que van al meu costat.
Pot ser el dia de demà sigui encara més bonic, però no puc continuar endavant mirant només l´horitzó, puc còrrer el risc de no veure el paisatge que s´obri al meu voltant. Per aixó...prefereixo el dia d´avui.
M´agrada trepitjar-lo amb força, gaudir del seu sol o tremolar amb el seu vent, sentir en cada moment el que m´ofereix el dia. I encara que sigui breu, que aviat passarà i que després no podré modificar-ho, ni passar-ho a net, com tampoc puc planificar el dia de demà perqué és un lloc que encara no existeix, ahir vaig ser, demà seré...però avui sóc, avui escolto, avui puc demanar disculpes per les meves errades i puc compartir el que tinc...

Aixó ho puc fer AVUI...(demà...l´un per l´altre, qui sap)

Embrassades Embolicats.