el problema amb el Google és que se'n recorda de tot, fins i tot de coses que havies oblidat. Ahir estava fent diverses cerques d'informació, i vaig posar el nom i cognoms d'un amic, per curiositat. D'ací vaig passar a cercar allò de i què sabrà el Google de mi?
Doncs entre altres coses, hi vaig trobar un document recull de testimonis d'estudiants de la UOC que van fer arran del seu 10é aniversari. I allà hi estic jo, al recull aquest. M'han passat moltes coses des d'eixa època, tantes que havia oblidat que vaig escriure això. Ara m'ha fet il·lusió veure-ho de nou, negre sobre blanc, i lligat a la història d'aquesta universitat.
Ací us ho deixe:
Per a mi, triar la UOC va ser una de les millors decisions que he fet en la meua vida. Recorde que jo intentava combinar els meus estudis presencials amb la feina en una consultora informàtica. De bojos.
Passaven els semestres i tot estancat. A punt d’abandonar massa vegades. I un primer dia de curs, vaig anar a l’aula on teníem la classe de presentació d’una assignatura d’eixes on s’arrepleguen alumnes de massa promocions.
Jo venia directament d’un client, amb maletí, corbata i vestit. Quan la gent em veié arribar, pensà "Un professor" i se n’anaren a seure ben formalets. El silenci que hi havia quan vaig entrar a l’aula em digué ben a les clares que jo ja no pintava res allà.
Vaig anar tot d’una des d’Alacant fins a Tortosa. Encara recorde la sensació de llibertat a la tornada, amb la finestreta baixada i el convenciment que havia passat pàgina. Ara anava de bo.
D’aleshores ençà, molta força de voluntat, milions de PAC, exàmens i proves diverses. Tantes nits i caps de setmana dedicats a la UOC que ni ho recorde. Treball i esforç ben invertits.
I ara? Un bon grapat d’amics fets al camí, un objectiu personal llargament esperat que arribarà d’ací a divuit dies, el proper 10 de gener de 2005. Ah! I unes paraules que tenia moltes ganes de veure al meu campus: treball de final de carrera.
Ho tornaria a fer. Potser ho tornaré a fer aviat. Noves metes amb la UOC. Sé que aviat tornaré a Tortosa.
Ja veieu... tot tan diferent, i tan igual. Sí, potser tornaré a Tortosa aviat, o l'energia acumulada se m'eixirà per les orelles. ;)
Ànims a tots els qui lluiteu per aconseguir objectius a la vida. No us deixeu anar pel corrent. Lluiteu
Salut personetes,
Hèctor
P.D. Gràcies per tants i tants caps de setmana tancats a casa, xiqueta. Gràcies per fer teu el meu sacrifici. Mai t'ho agrairé el suficient, i ho saps. Besadetes per a tu
1 comentari:
No supone ningún sacrificio las cosas que se hacen con amor. Lo volvería a hacer una y mil veces. Cualquier esfuerzo realizado bien ha merecido la pena con tal de ver esa sonrisa de satisfacción en tu carita. Llámame para preparate la cena alguna noche cuando empieces con la Superior!
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada