Telefonades i cremes anti-arrugues

Hola personetes,

doncs sí, he arribat a la conclusió que hi ha una relació directa entre el nombre de telefonades intenses i el consum de cosmètics de bellesa en dies posteriors a elles. Tot començà fa uns anys, quan la meua germana gran, amb una ment preclara, em regalà pel meu aniversari la meua primera cremeta.

El primer impuls va ser aprofitar un moment per anar al lavabo i mirar-me a l'espill per tal d'analitzar la magnitud de la tragèdia. Hmmm... no era per tant, vaig pensar. Però res, com si jo fóra una mena d'addicte potencial, vaig acceptar la primera dosi del meu camello. I ja sabeu com va.

Al principi creus que pots control·lar, però quan passa el temps i les xiques de les botigues especialitzades et posen la catifa roja només entrar per la porta, ja sospites que et saben politoxicòman. Més encara quan et mostren les cremes habituals i tu només vols provar coses noves.

A la cerca d'emocions més fortes? No és ben bé això, no faig puenting cosmètic. Més aviat, que mires els prestatges, i només et queda per dur-te a casa els prestatges mateixos. La resta ja ho tens tot. Per sorpresa de les dones que visiten ta casa i senten el vertígen de veure que tens més potingues que elles. Un altre dia us comentaré sobre la cara d'un company a una botiga de Londres. Memorable.

En fi, que és cert, si parles de coses complexes, en moments de make or break, i acabes rumiant de matinada, l'efecte col·lateral és que pel matí et veus a l'espill i ets la reencarnació d'un gos Chow-Chow.

Però que voleu que us diga, les marques d'expressió facial - entendridora forma de dir-li a eixes putes arrugues - són senyal de vida. I a mi m'agrada la meua, sobretot perquè no falten persones amb qui pots compartir-la.

A saber on pararem tots i totes en un futur. Però de moment, haver d'emprar les cremetes és un preu raonable per aquesta vida.

Salut personetes,
Hèctor