"Gnósei Seánton"...(conèixe´t a tu mateix)

Una altra nit, asseguda davant de l´ordinador i de matinada...

Peró avui la nit és diferent, avui és més llarga que mai i avui volia escriure a L´Embolics.
Només hores em separen d´una sala de quiròfan i el meu cap no s´atura. Rondino en tot allò que he aprés durant el viatge que vaig emprendre ara fa un any.
Diuen que l´home és el reflex del seu viatge, perquè aquest és vida i la vida, memòria.
La vida és un viatge i nosaltres, personetes del espai i del temps, aprofitem l´experiència de la vida, la gaudim perquè només hi ha un sól viatge per a cadascun de nosaltres, tot i que hi hagi moltes maneres de viatjar i molts tipus de viatges. Amunt, avall, endins, cap enfora...en definitiva variacions que amaguen una única realitat: el viatge sempre és un viatge cap al desconegut per avançar en coneixement. Els paisatges no ens impedeix veure un món interior per a conèixen´s a nosaltres mateixos.
Calma per anar fent etapes i gaudir de cada moment. Acumulació d´experièncias, de pensaments i de sentiments. Petits detalls de la vida que sovint s´obliden i s´hi passa per damunt sense gaudir-ne. Petits plaers que quan ja no estan al nostre abast, aleshores és quan els trobem a faltar. Il.lusió, passió per les coses, per les persones...en definitiva, per la vida.

Ser agosarats.

Continuo asseguda a la meva cadira, són ja tres quarts d´una i encara rondino. Pot ser aquest Embolic d´avui sigui un petit homenatge a Kavafis, però tots, alguna vegada, ens sentim "ulisses" de la vida.

En fi...

GRÀCIES A : "Songbird", "Que tinguem sort", "Dancing in the Moonlight", "Lela", "Sweetest Goodbye", "More than words", "Chiquitita", "Para tocar el cielo", "Beija Flor", "Maitia Nun Zira?", "Breath In","Love Generation", "Día Lejano","Time won´t wait", "Samba de Benco", "Satisfy muy soul", "Rinôçérôse", "El Bosque", "Love Actually", "A walk to remember"...

A.... "ells", a "Taula", a "vosaltres", a "vosaltres dos"... i a ÍTACA.


Fins aviat...Bona nit i Bona sort. Eli.