Avui dimarts i demà dimecres

Ufff!!!...per fi a casa. Quin dia!!!
Pujo a la meva habitació i començo a desempallegar-me de tot allò qué he portat durant el dia: bossa, agenda,claus, carpetes, sabates...però sobretot les sabates!!! (quin mal em fan els peus!!!).
Fóra roba, fóra opressions femenines i cap a la dutxa.

Surto i...ummm...qué bé estic ara.

Asseguda a la cadira de la meva habitació i amb les mans plenes de "body milk", veig com de desendreçada tinc la taula.
Llavors comença la meva petita consciència a pressionar per a qué faci un pensament...almenys el cap de setmana, perqué tot aquell enrenou m´ho està demanant a crits...jajaja!!!.

Però com qui no vol la cosa em faig la interessant i la meva mirada se´n va cap a un llibre qué tinc a sobre de tot. Un llibre no...EL LLIBRE!!!

De sobte, deixo tot el qué estic fent, em rento les mans i cerco com una desesperada la caixa de colors. Obro una pàgina qualsevol i em preparo per pintar la meva segona "Mandala".

Vermell o verd, blau o groc...ummm, per quin color començo?...Ufff, quin dilema!!!

Escollir un color pot arribar fins i tot a crear-te indecisions, dubtes. Em trobo insegura per qué no sé si aquest anirà bé amb aquest altre o pot ser si agafo aquell amb l´altre...

Però bé...arrisquem? I tant!!!

Comença la barreja de colors, ratlles, cercles i mil i una formes per donar-li forma a la Mandala.

Deixar-se anar per uns moments, oblidar tot allò qué t´envolta, deixar de banda els problemes, la feina i les errades qué has comés durant el dia.

Només hi som jo i la meva Mandala. (bé...i el Frank qué també ens acompanya de fons...jajaja).

Segueixo les líneas amb molta cura per no sortir-me, concentració plena. I de sobte per la meva ment començen a passar "fotografies" de moments viscuts últimament.

Pels dies passats en quiròfans, escàners i biopsies...agafaré el verd més pàlid i el gris.
Per la nit del "Murri"...escolliré el color vermell i negre, combinació qué m´encanta per el seus paral.lelismes ;)
Per Cadis...el color groc, evidentment!...jajaja, i una miqueta de verd llampant, per l´al.legria d´aquells dies i el començament d´una "Caleta".
Visites guiadas amb l´Uri i la Marta...el color rosa i el color blanc. Rosa rosae per la Marta mig cubana i color blanc per ell, perqué al cap i la fi en les nostres converses sempre fa "tir al blanc".

Ja estic acabant...i me´n adono qué ha quedat força bé :)

El tinc al meu davant i m´agrada. Però realment el valor de la meva Mandala és mirar tots aquells colors junts, veure qué cadascun d´ells significa una cosa i observar qué la meva vida és plena de colors, amb matissos o sense, amb tonalitats fosques o claras però qué estigui plena de diferents colors.


Quin regal, rei...tu si qué saps!!!

Nota: "Mandala": paraula originaria de l´idioma clàssic de l´India. Significa simplement "cercle" i aquest és el significat qué deuria de quedar en la nostra memòria.
No existeixen regles per pintar un "Mandala". La persona pot escollir els diferents camins per donar-li color, de dins cap a fóra, al contrari, sistemàtica o espontànea, colors del seu cor o la llum de la seva inspiració. No és requereix perfecció. Inclús un "Mandala" no acabat, és vàlid.

P.D Recomanació personal per a aquelles persones qué viuen moments de saturació a la seva vida. Pintar un "Mandala" no costa gens...feu la prova i ja em direu el qué ;)


Petons (de colors). Eli.