Com de costum

Mentre escolte Love Blind del Jamiroquai pels auriculars, he començat a teclejar aquest embolic d'avui amb el punter de la pda. Lletra a lletra. Travessa a travessa. Tu a Boston, jo a Califòrnia.

Ho veig igual que te n'adones tu. Ens encanta jugar junts, picar l'altre i veure que hi cau de quatre potes. Descobrir-nos, conèixer-nos sense urgència. Una delícia, com de costum.

És cert, hi havia massa soroll. Però de sobte negociàvem sobre roig i negre els plats a la barra, i parlàvem de vins per finalment no demanar-ne cap. Cap problema, ja ho farem, veritat?

L'Ermita i les teues marques que no trobares. Les pense gaudir totes. Passions? Les veia passar als teus ulls mentre assabories amb el teu cabet les diferents opcions.

Bona tria, el parmesà amb rúcola. Impagable la gelatina de mango, així com la teua espontaneïtat amb el rovell del timbal.

I alhora que el menjar arribava, començà a cuinar-se una vetlada tan inesperada com genial. Paral.lelismes imperfectes a banda, tu en creares un altre en descobrir un sabor nou per l'Alhambra.

I dels treballs i els efectes col.laterals de la conjunció d'aires condicionats i companys creatius passàrem a parlar dels amics comuns, que algú ja en tenim.

I dels amics als projectes, i dels projectes als records dels estius entre canyes i ametlers. Plantes i pedres. Flors i fites pendents. I de les bates i la pica, als somriures i d'altres emocions compartides en confiança.

I allà estàvem de nou. Tu, jo, i la comunicació que tenim, mimem, i fem crèixer. I la serenitat de saber que compartim ja més que això. De fa temps.

Amb el café vaig copsar una passió més. La que ens va fer oblidar l'entorn. Ja estàvem quasi sols. Quan havia marxat l'altra gent? Ni idea.

De forma natural vingué el passeig, les espardanyes de bronze i les discusions sobre arquitectura, el mal gust del veïnat i l'harmonització de la convivència i les sevillanes.

De camí al cotxe, silencis confortables, propers, càlids ma non troppo. I quan et vaig deixar a ta casa furtivament, vaig començar a pensar aquest embolic.

I és que saps? Molta gent passarà per la vida sense gaudir del que vaig sentir anit.

Més enllà dels llibres, la vida. A través de tu, fent de caleidoscopi.

Besadetes,
Hèctor

P.D. Ensucrat? Em mataves i no saps com cada vegada que feies això amb el ganivet. I si a hores d'ara encara no saps què m'agrada col.leccionar, potser hauré d'adequar el grau amb tu.