dimarts, de maig 02, 2006

Va com va

I. Telefone ma mare per dir-li que ja estic al tren. Intenta traure'm la seua destinació com qui no vol la cosa. No cola la jugada, ens coneguem massa.

II. Em quede fregit i em desperte amb la sensació de ser ben lluny ja. La megafonia diu próxima estación, Elda-Petrer. Òbviament, em quede doblement fregit.

III. Quants i quants records, en passar per les andanes d'Albacete. Tempus fugit, pense. Em fa somriure recordar que jo era client modèlic del Talonario Bancotel.

IV. Xiqueta, feia segles que no sucava un croissant amb dubtes i logística capilar avançada. I sí, amb pinces fa mal, o siga que l'altra opció és millor. Si Durruti alçara el cap i veiera les converses dels progres hui en dia..

V. Missatges de mòbil. Un divertimento refrescant. Ja ho crec. El que em recorda que no està malament la vida de fadrí militant.

VI. Un documental només apte pels militants de La 2. I una peli que deu ser bona, perquè el de la boina de rosca ha callat. Em quede torrat.

VII. Atocha. Un calfred m'incomoda.

VIII. Vaig a dinar. A la cafeteria triomfa el bocata de tortilla i el jamón serrano y queso. Note incomprensió quan demane sandwich vegetal con pollo y agua mineral. Sóc mediterrani, ací ho veig clarament.

IX. Escric un embolic que m'ha quedat especialment bé, crec. Cada vegada m'agrada més escriure. Em resulta agradable quan és sobre tu. Gran vetlada. Diabòlic gest, el teu. Ja el publicaré.

X. Mentre continue el meu via crucis particular de catorze estacions de tren, intente matar el temps amb Fatboy Slim. Escoltar Born Slippy i Kungfu Fighting em fa sentir-me marcià en aquest vagó.

XI. Escric aquest embolic. Continuen els missatges de mòbil. La meua companya de viatge està encuriosida per veure'm riure cíclicament.

XII. Recorde la conversa sobre l'església de Porto. Una besadeta, iaia, et vull molt. Aviat aniré a veure't. Gràcies a tu per recordar-me que cal complir les coses pendents.

XIII. Estic impacient, et vull veure ja..

XIV. Propera estació.. no oblideu agafar els vostres efectes personals... Baixe del vagó. Et cerque entre la gent. Ja t'he vist. Com deia la Mayra Gómez Kemp, hasta aquí puedo leer.