ARRISCAR-SE

Vull començar de zero amb totes les coses que n´he aprés fins ara. Arriscar-me.
Aprendre d´un problema de la seva solució, d´una resposta de la seva explicació i de la vida, del seu misteri. Arriscar-me a ser una "embolicada" de la vida.
Fa sis anys que em vaig mudar de ciutat, de casa, de salut i de vida, ... encara no n´he desfet les bosses de viatje. Sempre tinc la sensació que tornaré a mudar-me, que encara no he arribat a la meva ciutat, a la meva llar, a la meva vida.
Llegint els vostres pensaments embolicats, m´hi trobo petita, admiro cadascuna de les vostres paraules, de les vostres experiències i me n´adono que per això encara em queda un camí ben llarg.
Avui n´he pujat al cel però n´he tornat a baixar. Volia continuar complicant-me la vida. He tornat perque he pensat que arriscar-se és un bon camí i cadascú fa el que n´ha de fer. Per això hi sóc aquí, fent "embolicades", perque és el que millor puc fer.
El meu amic Tontxu diu en una de les seves cançons: "No preciso viajar lejos para hallar lo que deseo, si tropiezo en tu regazo, ya me basta para tocar el cielo".
Doncs amb aquesta sensació de poder "ensopegar" amb vosaltres, m´hi acomiado fins la propera...

Gràcies rei per haver confiat amb mi i merci als embolicats per donar forma a coses tan boniques com aquesta pàgina. N´és sabut que els amics són àngels que cauen del cel per deixar-nos les seves ales per al moment que les nostres se n´oblidin de volar.

Abraçades, Petons i Paraules. Eli.