Hui neva i fa fred. Collserola està enfarinada, i, ho sentisc, no m'he pogut estar de fer fotos amb el mòvil, com si fos una adolescent. M'agrada el fred. Pot ser perquè sóc de la, "Catalunya Tropical", i que conste que jo no ho he acunyat este terme.
No sé com explicar-vos la joia que sentisc ara mateix, només sé que és màgic. I com que la millor manera de dir són les paraules, doncs aquí teniu una mica de màgia.

MAG

-Venc un raig de llum blau per un somni!

-A vore! Tu, xiquet!,

què faries amb el faig blavós que t’oferisc?

Anar a la lluna com un coet,

pujar les escales que hi trobaré

i llançar-me a la ingravitació!

I vos, dama de la finestra?,

quin seria son fantàstic somni?,

si donar-m’ho no li suposés

una buidor insuportamblement funesta,

és clar;

penseu que el vermell és el llum que oferisc.

-Jo? Em demaneu a mi, xicotet Mag?

Vestir-me amb els fotons rojos que li comprés,

perquè l’esclat de joia del meu cor no es notés

i, llavors, caminar mar endins.

-Venc raigs de llum de colors!

Compre somnis oblidats!

-Ai mareta, jo en vull de verds i blaus,

ben lluents, anussats amb fils daurats.

-Filleta no, que per molt que ho desitjares,

els teus somnis,

escolta’m bé,

encara no són records.

Paqui

P.D. Algú de vosaltres ja el coneixíeu, éste.