Hola,
el cert és que porte uns dies una mica atabalat, potser és que són massa emocions les que m'ha tocat viure en un curt termini de temps, o potser sóc jo mateix i prou.
Però saps? estic inquiet. Com quan has preparat un viatge i el mateix dia de la partida, amb les maletes fetes, no pots pensar en una altra cosa que en eixir ja, eixir ja, eixir ja.. I és eixir i et relaxes. Però sé que ací em trobe fora de joc.
Fer et farà ser, li vaig sentir dir a un amic una vegada. I potser per ací va la cosa, que em sent en una mena de stand-by que no sé ben bé on m'haurà de dur. No crec en el destí, i per tant no espere que amb la meua inacció i una mica de sort, s'haurà d'arreglar tot.
Et trobe a faltar, i encara tinc pendent anar-te a veure. Potser aquest cap de setmana trobaré forces. Amb tu sempre m'he entés, però sé que no em podràs dir res. Però tu sempre havies estat la meua arrel, i ara sóc jo que haurà d'arrelar. Toca triar.
El problema? que no sé on, ni quan, ni com.. sí, ja sé, una mica com tots a la vida. Però aquest matí, en concret, estic perdut i desorientat. Espere trobar el meu nord aviat.
Siga el que siga, siga qui siga, siga on siga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada