dijous, de gener 26, 2006

...I continuar sent immensament feliç!

Em sobren els braços, perquè no puc abraçar-te.
Em sobren les cames, perquè no et puc perseguir.
Em sobren les nits, perquè amb tu no puc somniar.
Em sobren els fils, perquè no puc sinó caure.
Em sobra melangia, em manquen els teus ulls.
Massa de res.
Tot de ben poc.
Ple de buidor.
Res no tinc.
Res no em cal.
Tan sols seguir enyorant-te.

( I continuar sent immensament feliç...Beija-Flor)

1 comentari:

Hèctor ha dit...

Saps?

diuen que els esquimals tenen més de cent paraules per descriure la neu.

Jo ara em trobe amb el fet que no conec paraules que puguen descriure el que transmets amb el que has escrit.

Eli, ací va el meu millor somriure. Una besadeta, i no canvies mai.

:) et dec un Loft