Hola,
he vist l'entrada anterior de l'aforisme, i m'ha vingut al cap un llarg passeig que vaig tenir a Londres amb un amic sobre Nietzsche. És el que tenim els analistes de programari, que mai no deixem el cap buit ni quan eixim a veure si tenim idees sobre problemes concrets d'enginyeria. I així ens va, afegiré. ;)
Val a dir que jo ara només transcriuré el que em contà aquesta persona, amiga de llegir sobre filosofia i amb un esperit prou crític. De fet he intentat contrastar-ho amb el Google i no me n'he eixit. Però bé, de fet aquest bloc és per parlar i parlar, i per arreglar el món amb un café, no?
Doncs això, avant. Deia el meu amic que bona part de la popularitat del Nietzsche i la seua obra venia del fet que la gent s'agafava als seus aforismes i citacions - aparentment tan fàcils de llegir i entendre - per tal de demostrar el que fóra.
Amb el cas del Nietzsche, em comentava el meu amic, ell desenvolupà els aforismes per la seua malaltia mental. Donava llargs passejos, i tendia a oblidar-ho tot. Per tant sintetitzava els seus pensaments en aforismes i citacions.
El problema? que aforismes i citacions són exercicis de síntesi, i una síntesi, descontextualitzada, por esdevindre perillosa. Perquè amb elles pots demostrar el que siga. Els nazis en sabien prou d'això, amb el Nietzsche.
Posats a descontextualitzar, i a propòsit de l'aforisme de l'entrada anterior, he recordat aquest altre del Nietzsche, que em venia al pél:
"Tot idealisme front a la necessitat és un engany"
http://es.wikiquote.org/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche
Doncs això, discutim, embolicats!! Bon cap de setmana,
Hèctor
divendres, de gener 20, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ja veig, bé, Isidro, supose que un moment o un altre ens acabarem veient tots i totes, i t'acabaré d'explicar el contexte de tot plegat. Intentar fer-ho per ací només faria una bola de neu més i més gran ;)
una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada